19-08-23

 I supose que, com a la resta dels mortals, la soledat ha format part del viatge personal. 

L’amor, una cosa sobrevalorada, entre plors, rialles i seducció. Matí constant del paper on escric. Vols ser tu mateix o allò que la societat espera? 

Les circumstàncies de cada racó interior, són ara la tendresa i la sensibilitat amb la que mires al món. 

Món desconegut per a aquell que intenta donar-li sentit. I de cop i volta, una festa, comboi. L’existència és l’única forma de la poesia vital. 

Raül Della Fontaine. 

Micropoema amb reminiscència a haiku II

 Els somnis, records d'una clandestinitat acaronada. 

Hores desertes.

 Les paraules han deixat de tindre sentit. Punts, comes, d'una poesia que ara s'escriu en vers. No sé què faig escrivint hui, després de tants dies, tantes hores. 

Somies, vius i recordes el llibre que fa anys vas publicar. Il•lusió d'un record passat. 

Pensaments existencials,  d'amor i desamor, cal posar títol a les coses? Som animals de costums que ho necessitem. 

Les lletres s'esborren a l'igual què l'apetit, el desig. Instant efímer d'un no res qualsevol. 

La nihilitat ha pres la forma d'un escriptor quotidià. 

Micropoema amb reminiscències a haiku.

 En la dissidència de la fugida clandestina, he descobert els graons de la imaginació prohibida. Penses abans d’escriure o escrius mentre penses?

Lletraferit o pensador d’idees atzaroses? Poeta de les històries a la fresca d’un estiu qualsevol. 

Realitat o malson?

 Entristit a la clandestinitat, 

A la memòria. 

L’únic racó possible on somiar és la soledat. 

Efímer

 Silenciat a la mirada del temps. 

L'eros i el plaer dionisíac, 

són un efímer record. 

Sóc l'escriptor què hui escriu?

Realitat o ficció?

Perdut a la clandestinitat absoluta, d'una quimera tendra i absurda. 

Metàfora de l'essència d'una realitat falsa i tènue que trontolla al món . Un món d'hiperrealisme sagnant i botxí ,de les obscuritats existents d'un malson a la Lluna. 

Della Fontaine.